skip to main |
skip to sidebar
situo
el nord
al centre
del desig
i elimino
l'estrés
del viure
quotidià
que ofega
lila
gris
ocre
em sento
el pols
perdono
el jo
allunyo
el dubte
ocre
gris
lila
Bufa el vent i un prat d'estrips morats s'alça ufà en el meu cos. En sego l'herba i la intensa olor a vida de les tiges m'esmola els narius i m'irrita la pell, massa fina, massa trista per tanta bellesa adolorida.