dimecres, 8 de febrer del 2012
dilluns, 6 de febrer del 2012
La niña silencio
En l'anterior entrada de Crítica literària us parlava de La gran fàbrica de les paraules. Avui m'agradaria escriure quatre ratlles sobre La niña silencio. Dos contes que, en el fons i en la superfície, ens diuen com en són d'importants els mots. Però també com no podríem pas viure sense la comunicació no verbal.
Si a La gran fàbrica vivíem amb tendresa aquesta necessitat de paraules, a La niña silencio patim, i molt, en les poques pàgines i les comptades paraules d'aquest conte tan meravellós com fascinant. Sofrim amb la protagonista la tortura del seu silenci imposat. Un silenci de tortura i maltractament que es reflecteix en el vermell intens que predomina en el conte però també en la profunda tristesa de la nena silenci. Un silenci que, com ja ens diuen a Los cuentos de Bastian, no hauria d'existir mai per a cap criatura.
A La niña silencio gaudim d'un text curt, intens, tendrament i dolorosament preciós emmarcat en les fantasies gràfiques de Benjamin Lacombe que és, sense cap mena de dubte, un dels grans il·lustradors del moment. Us recomano, si teniu una estona per embadocar-vos davant l'ordinador, que entreu al seu web i us deixeu endur pels vídeos de youtube, per les portades dels contes, els articles del bloc... En tornarem a parlar aviat, al mots muts nats de Lacombe.
La niña silencio, un llibre per assaborir, per sentir dolorosament...
Si a La gran fàbrica vivíem amb tendresa aquesta necessitat de paraules, a La niña silencio patim, i molt, en les poques pàgines i les comptades paraules d'aquest conte tan meravellós com fascinant. Sofrim amb la protagonista la tortura del seu silenci imposat. Un silenci de tortura i maltractament que es reflecteix en el vermell intens que predomina en el conte però també en la profunda tristesa de la nena silenci. Un silenci que, com ja ens diuen a Los cuentos de Bastian, no hauria d'existir mai per a cap criatura.
A La niña silencio gaudim d'un text curt, intens, tendrament i dolorosament preciós emmarcat en les fantasies gràfiques de Benjamin Lacombe que és, sense cap mena de dubte, un dels grans il·lustradors del moment. Us recomano, si teniu una estona per embadocar-vos davant l'ordinador, que entreu al seu web i us deixeu endur pels vídeos de youtube, per les portades dels contes, els articles del bloc... En tornarem a parlar aviat, al mots muts nats de Lacombe.
La niña silencio, un llibre per assaborir, per sentir dolorosament...
dissabte, 4 de febrer del 2012
Fràgil
Avui, Dia Mundial Contra el Càncer. Per a totes les persones que lluiten, per a les seves famílies i amics. Colors, flors i poesia per a l'esperança.
dimecres, 1 de febrer del 2012
La gran fàbrica de les paraules
Feia temps que no escrivia cap comentari literari. Però ara m'ha vingut de gust fer-ho. I és que aquestes vacances de Nadal he aconseguit tenir entre les meves mans un petit gran llibre que és una joia. La gran fàbrica de les paraules, d'Agnès de Lestrade i Valeria Docampo.
He fet la descoberta gràcies a un nou bloc que he conegut, els Cuentos de Pukka i he corregut a buscar-lo i devorar-lo el primer dia que les llibreries m'han obert després de Nadal. Ara bé, en googlejar La gran fàbrica de les paraules m'he adonat que, de fet, són ja diversos els blocs que n'han parlat abastament, com la gent de Lectures de l'espolsada. I jo sense conèixer-lo!
És, sense cap mena de dubte, una meravella feta conte. Un conte per a infants? per a adults? què voleu que us digui, cada dia més penso que les barreres de l'edat no compten. Si un conte és bo, l'assaboriràs als 12 anys, als 25 o als 45. I crec que aquest és el cas. Unes il·lustracions fabuloses que destil·len tendresa per tots els colors, i unes poques paraules tan ben posades que diuen tant i tant! No us en desvetllaré gaire més perquè crec que l'heu d'assaborir vosaltres, només us transcriuré aquí el text de la contraportada, que ja diu molt!:
He fet la descoberta gràcies a un nou bloc que he conegut, els Cuentos de Pukka i he corregut a buscar-lo i devorar-lo el primer dia que les llibreries m'han obert després de Nadal. Ara bé, en googlejar La gran fàbrica de les paraules m'he adonat que, de fet, són ja diversos els blocs que n'han parlat abastament, com la gent de Lectures de l'espolsada. I jo sense conèixer-lo!
És, sense cap mena de dubte, una meravella feta conte. Un conte per a infants? per a adults? què voleu que us digui, cada dia més penso que les barreres de l'edat no compten. Si un conte és bo, l'assaboriràs als 12 anys, als 25 o als 45. I crec que aquest és el cas. Unes il·lustracions fabuloses que destil·len tendresa per tots els colors, i unes poques paraules tan ben posades que diuen tant i tant! No us en desvetllaré gaire més perquè crec que l'heu d'assaborir vosaltres, només us transcriuré aquí el text de la contraportada, que ja diu molt!:
"Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest estrany país, s'han de comprar i empassar les paraules per poder-les pronunciar. En Dídac necessita paraules per obrir el seu cor a la bonica Aura. Però, quines triar? Perquè, per dir el que vol dir a l'Aura, li cal una fortuna! No es pot pas equivocar...
Un text poètic d'Agnès de Lestrade, il·lustrat amb el talent i la imaginació de la Valeria Docampo. Un regal pels ulls i les orelles! Una oda a la màgia de les paraules i una bella història d'amor."
Completament d'acord! Poesia pura i fina feta mot i dibuix! No us el perdeu, gaudiu-lo i feu-lo gaudir a la canalla de casa! Us recomano de passejar-hi tot oblidant per un moment els prejudicis d'adults. En gaudireu d'allò més, segur! I sinó ja m'ho direu!!!
Ah, si coneixeu algun altre conte de bellesa igual o superior a La gran fàbrica de les paraules, no us ho quedeu per a vosaltres, feu-m'ho saber si us plau! Gràcies!!!
dilluns, 30 de gener del 2012
dilluns, 23 de gener del 2012
dilluns, 16 de gener del 2012
De nit
(si reps el post via correu, descarrega la imatge o entra el bloc si no et vols perdre aquest post!)
dilluns, 9 de gener del 2012
seda
fred als dits
àvids
de tendresa
pau
al cor
i el cos
despert
plena de
desig
obro
la pell per
aspirar-te
no hi ha demà
si no és
amb seda
aromàtica
acaronant-me
els sentits
divendres, 6 de gener del 2012
diumenge, 1 de gener del 2012
Feliç 2012!!!
Ha florit un nou any!!! Posem-li flors, color i passió que bona falta ens farà!!!Espero que durant aquest 2012 els somnis de la violeta aixequin el vol i ens duguin fins a una lluna ben tendra i càlida!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
