Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 de juliol del 2012

Escac

No entenc la nit. No entenc el dia. No entenc aquest jo que m'oprimeix. No entenc aquest jo i m'obsedeix. Vagarejo la ciutat com una autòmata. A la recerca de... de què? Del meu jo perdut? Trepitjo carrers. Albiro cels. Obro calaixos i armaris. Airejo els draps. Bruts i nets. Res. El meu jo no hi és. M'identifico amb res. Em sé despersonalitzada. Anhelo solidesa. Trobo dispersió. A la fi la llibreria. Què hi busco? Tan se val. Un llibre. Lletres impreses que em diguin. Tresors compartits de vides quotidianes. Històries de fantasia que m'obrin horitzons. Obro un llibre. Cares a la finestra, 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. Montserrat Abelló les tradueix. Me les diu. Em diu. May Sarton. "Ara esdevinc jo mateixa":

Ara esdevinc jo mateixa. M'ha calgut
temps, molts anys i llocs:
He estat dissolta i trasbalsada,
he dut la cara d'altra gent,
he corregut embogida, com si el Temps hi fos,
terrible i vell, i m'avisés a crits:
"Afanya't, o et moriràs abans de..."
(Què? Abans no arribi el matí?
O el final del poema sigui clar?
O l'amor segur dins la ciutat closa?)
Ara, ben quieta, ser aquí,
sentir el meu propi pes i densitat!
L'ombra negra sobre el paper
és la meva mà; l'ombra d'un mot,
mentre el pensament forma a qui el conforma,
cau pesant sobre la pàgina, se sent.
Tot es fusiona ara, s'amalgama
del desig a l'acció, de paraula a silenci,
la feina, l'amor, el temps i la cara
recollits en un sol gest
intens de créixer, com les plantes.
Tan lent com la fruita que madura,
fèrtil, despresa, i sempre consumida
cau però no exhaureix l'arrel,
perquè tot el poema sigui i doni,
creixi en mi per esdevenir cançó;
fet així i així arrelat per amor.
Ara hi ha temps i el Temps és jove.
Oh, en aquesta hora única visc
tota jo i no me'n moc.
Jo, la perseguida que embogida corria,
Para't, para't i atura el sol!

No us ha passat mai que un poema, una narració, una frase, us ha revelat la veritat que no trobàveu i us ha fet escac a l'interior?

With freedom, books, flowers, and the moon, who could not be happy?"
Oscar Wilde

dimecres, 27 de juny del 2012

Efervescència

No puc. Necessito parar-me. Em cal un llapis. Un paper. Un mòbil. El que sigui. La nit. La nit s’escalfa avui. Que tu no hi ets. On és el llapis? On és el mòbil? Per què no els trobo? La nit escalfa avui. Que tu no hi ets. Em menysprea la lluna. I els estels em cremen. El brogit del carrer! Necessito escriure-ho! Calleu. Deixeu-me. Que no m’enteneu? No puc. No puc parar. El llapis. On és? Per què feu tant soroll? Deixeu-me. Necessito el llapis!

És aquí!!!




















No heu tingut mai la necessitat imperiosa d’escriure?


"With freedom, books, flowers and the moon, who could not be happy?"
Oscar Wilde

dilluns, 18 de juny del 2012

Bellesa


No hi ha visió més infernal.

                                       La primera imatge.

L a  p r i m e r a  e m o c i ó.

Seducció. Coneixença. Univers. Colors.

                                                    Esclaten.

I el sol.
  Matisa els tons.
Cremants. Seduïts pel negre. El negre. Elegància. Taca el paper. Mot a mot, paraula a paraula. Explica, sedueix, matisa. Eixampla colors i formes. Ara el vermell torna violeta. Emoció visceral d’un negre c-r-e-p-i-t-a-n-t.

 

                                                      Compte

Avancem per paratges ignots.
                                                 Llunyans.


                                                                                Onírics.

Amb les paraules. Ens transporten. De bracet amb il·lustracions. Fantasies inimaginables. Bellesa inigualable.


No us agrada la bellesa dels mots?



"With freedom, books, flowers, and the moon, who could not be happy?"
Oscar Wilde


dimarts, 8 de maig del 2012

Petons



"With freedom, books, flowers, and the moon, who could not be happy?"
Oscar Wilde


dimarts, 17 d’abril del 2012

Enllunada

Silenci. La lluna és plena. Bruixes i llops ofrenen la nit. Sabeu? Han fet un conjur. Avui m’han pres vers un món enllunat de lletres. Dansen al voltant del foc. Els càntics són diversos. Barreja de melodies i tons. Colors i tipografies són dins l’olla. Les lletres em reben amb un somriure obert als llavis. I mentre continuen cantant, salten a l’olla. Una a una. Seguint la cadència de tantes músiques com us pogueu imaginar. El desordre és concert. El desconcert és alegria. L’olla va fent xup-xup. Cada cop més plena. A cada salt més gran. No esclata, que s’eixampla. Bruixes i llops em donen a tastar el beuratge. No sabria dir-vos quin gust té. Una explosió sensorial esclata dins meu. I el cos se m’obre. Cauen les barreres. Els escuts es desfan. I tota jo, ben nua per dins, salto dins l’olla per formar part d’aquesta dansa lletrística infernal. Oh, benvolgut infern de les paraules que m’has pres! Per què no puc parar d’escriure!?



“With freedom, books, flowers, and the moon, who could not be happy?”
Oscar Wilde

dilluns, 9 d’abril del 2012

Passió


Destapo els sentits i m'hi endinso. Assaborir. Viure el plaer. 
Amb tu. Dins teu. Ets jo. Sóc tots els tus que em dones. 

Vola la imaginació i el cel s’encén en llums multicolors. Oloro els perfums. Amb tacte suau acaricio les paraules. Es mouen. Em recorren la nineta. D’esquerre a dreta. De dalt a baix. En cercle. 
Els llavis s’obren i un estol de mots se’m desfà a la llengua. Salivo plaer mentre n'escolto el xiuxiueig a l’orella. 

Se’m relaxa el cos. Es  d i l a t e n  e  l  s    p  o   r    u    s. 

Se m’             enduen els mots.                              Vers un món de llibres que m’atrapa. Lletres i lletres. Unapàginarerel’altra. Pantallaapantalla. Hi he 
c
a
i
g
u
t
. 

          S e d u ï d a. 


Rendida als seus peus, em deixo endur               .          Un cúmul de sensorialitats extraordinàries em pren. 

Paper i pantalla. Pantalla i paper. M’és ben igual. Vull mots. Desitjo frases. Anhelo paràgrafs. Frueixo històries. M'apassiono. 

Pels llibres.

Digitals o en paper?



 “With freedom, books, flowers, and the moon, who could not be happy?”
Oscar Wilde

dijous, 21 d’octubre del 2010

Literatura a diverses mans. Atreveix-t'hi!

A l'època (o potser diríem l'era?) de la web 2.0, les xarxes socials, la informació compartida i socialitzada, la literatura no pot pas quedar enrere. Ja fa temps que parlem de literatura digital, que intentem esbrinar exactament què és i on són els límits. Mentre ho descobrim, però, anem experimentant que, de fet, és sense cap mena de dubte la millor manera d'arribar a descobertes satisfactòries. O insatisfactòries.

I per a mi, un d'aquests experiments, i certament interessant, és la literatura col·laborativa. És a dir, aquella en la qual l'autor o autora en estat pur com havíem conegut fins ara desapareix. L'obra ja no és fruit de la inventiva d'una sola persona sinó que suma les neurones imaginatives de tot aquella i aquell que vol participar-hi.

És el cas de Popubooks, una plataforma que permet crear el teu propi llibre i que tothom hi pugui escriure. Només cal registrar-t'hi de manera gratuïta. Qualsevol persona se'n pot fer seguidor i escriure. I són els mateixos seguidors els que voten si aquella pàgina s'afegeix al llibre o no.  Ah, i també pots escriure i votar en aquells llibres que t'interessin i dels quals et facis seguidor/a.

Parlaríem de democràcia literària?

És una iniciativa d'allò més interessant que he començat a explorar amb un llibre: La biblioteca dels llibres perduts. De moment, Popubooks només està en anglès i castellà, però m'he proposat el repte d'escriure el primer en català.

M'hi ajudes??? Entra a:  http://popubooks.es/book.php?id=75

dimecres, 4 de novembre del 2009

Edició lliure, sí?

Ja fa uns anys que podem publicar llibres en línia. Jo mateixa ho vaig fer el 2003 a JoEscric.com. Però calia llegir-los en pantalla. Després han vingut noves fórmules digitals. Pdf animats...

Ara, però, tot es sofistica.

Les editorials poden ser en línia i a mida de cadascú. Bubok n'és un exemple: http://www.bubok.es/ I amb un marge de benefici per a l'autor/a del 80%. Impensable en paper. Publicació gratuïta que s'imprimeix a demanda.

Algú ho ha provat?