dilluns, 30 de maig del 2011
dilluns, 23 de maig del 2011
dilluns, 9 de maig del 2011
dijous, 5 de maig del 2011
Fácil de matar
Plaer.
Aquesta és la paraula, sí. La que descriu com m'he quedat en tancar la darrera pàgina de Fácil de matar, la darrera novel·la de Maruja Torres, la seva primera incursió en la novel·la negra. Plaer i aquella sensació de "m'has ben enxampat sense que ni tan sols me n'adonés". Què vull dir amb això? Doncs és molt fàcil. Començo la novel·la i vaig passant pàgines amb tranquil·litat, sense el neguit de voler descobrir el final ni la necessitat d'estar enganxada tot el dia a les pàgines, però amb el plaer -inconscient, ho reconec- de deixar que m'acompanyi tothora.
A mesura que vaig avançant les pàgines... ai... aleshores sí que m'atrapa, sense adonar-me'n, sense demanar-me permís, i per tant, sense oferir-me la possibilitat de resistir-m'hi si vull. Fins que els forats de la xarxa cada cop són més i més petits i m'atrapa irremeiablement i, ara sí, conscientment. No ha estat fins al final que m'he adonat de la trampa. I en tancar la darrera pàgina m'ha produït aquell somriure mofeta d'haver estat "víctima" d'una seducció fantàstica.
A http://www.planetadelibros.com/ llegim:
Gràcies Maruja. Esperem la propera.
Aquesta és la paraula, sí. La que descriu com m'he quedat en tancar la darrera pàgina de Fácil de matar, la darrera novel·la de Maruja Torres, la seva primera incursió en la novel·la negra. Plaer i aquella sensació de "m'has ben enxampat sense que ni tan sols me n'adonés". Què vull dir amb això? Doncs és molt fàcil. Començo la novel·la i vaig passant pàgines amb tranquil·litat, sense el neguit de voler descobrir el final ni la necessitat d'estar enganxada tot el dia a les pàgines, però amb el plaer -inconscient, ho reconec- de deixar que m'acompanyi tothora.
A mesura que vaig avançant les pàgines... ai... aleshores sí que m'atrapa, sense adonar-me'n, sense demanar-me permís, i per tant, sense oferir-me la possibilitat de resistir-m'hi si vull. Fins que els forats de la xarxa cada cop són més i més petits i m'atrapa irremeiablement i, ara sí, conscientment. No ha estat fins al final que m'he adonat de la trampa. I en tancar la darrera pàgina m'ha produït aquell somriure mofeta d'haver estat "víctima" d'una seducció fantàstica.
A http://www.planetadelibros.com/ llegim:
"Crimen, denuncia social y humor desmelenado. La nueva novela de Maruja Torres, un cóctel explosivo."
Gràcies Maruja. Esperem la propera.
dissabte, 23 d’abril del 2011
Feliç Sant Jordi 2011 !!!
Publicat per
Iolanda Pàmies
a
9:11
Etiquetes:
Felicitacions,
Imatges,
Poema visual,
Poesies
dijous, 14 d’abril del 2011
dimarts, 5 d’abril del 2011
diumenge, 27 de març del 2011
dijous, 24 de març del 2011
dimecres, 16 de març del 2011
Renéixer
Aquí teniu la meva proposta de final i tancament del conte del post anterior... si algú vol, hi pot fer aportacions.
Espectant. Veig com fuig la vida. Travesso la nit amb fulls de colors. I pinto un estel que brilla en negre. No el veig. La nit se l’engull. Cerco el groc, color del sol i el blat. Vull pintar l’estel. Fer de la nit dia. Però la fosca m’encega. Sorgirà en mi un palau d’hivern. Fet de gel que crema. Brillant. Cristal.lí. S’hi reflectirà l’estel. Joc de llums entre blausnegres. Em vestiré dels papers de colors. I encendré la nit.
Espectant. Veig com fuig la vida. Travesso la nit amb fulls de colors. I pinto un estel que brilla en negre. No el veig. La nit se l’engull. Cerco el groc, color del sol i el blat. Vull pintar l’estel. Fer de la nit dia. Però la fosca m’encega. Sorgirà en mi un palau d’hivern. Fet de gel que crema. Brillant. Cristal.lí. S’hi reflectirà l’estel. Joc de llums entre blausnegres. Em vestiré dels papers de colors. I encendré la nit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



