dilluns, 30 de maig del 2011

cos enllunat


cau una estrella
sobre el mar

l'aigua impregna
els cossos
que un gorg lunar
acull
i modela amb
voluntats discretes

vers un demà
d'estels endimoniats


 
 

dilluns, 23 de maig del 2011

Instants 11

Trona. En el meu cos. Perdut en tu. Trona per a tu. Ombra difusa. Seducció etèria. Passat confós. Present incert. Seducció. Diana. Tenyit de cel. Pervers de mar. Trones.


dilluns, 9 de maig del 2011

tots els colors al cos

la força
d’aquesta nit
em xiuxiueja
a cau d’orella
una cançó

comença
en negreintens
segueix
en verd translúcid
i acaba
en vermell passió

la vida
en la seva
màxima
expressió
es manifesta

i
m
’
a
ll
a
r
g
a

la mà



dijous, 5 de maig del 2011

Fácil de matar

Plaer.
Aquesta és la paraula, sí. La que descriu com m'he quedat en tancar la darrera pàgina de Fácil de matar, la darrera novel·la de Maruja Torres, la seva primera incursió en la novel·la negra. Plaer i aquella sensació de "m'has ben enxampat sense que ni tan sols me n'adonés". Què vull dir amb això? Doncs és molt fàcil. Començo la novel·la i vaig passant pàgines amb tranquil·litat, sense el neguit de voler descobrir el final ni la necessitat d'estar enganxada tot el dia a les pàgines, però amb el plaer -inconscient, ho reconec- de deixar que m'acompanyi tothora. 
A mesura que vaig avançant les pàgines... ai... aleshores sí que m'atrapa, sense adonar-me'n, sense demanar-me permís, i per tant, sense oferir-me la possibilitat de resistir-m'hi si vull. Fins que els forats de la xarxa cada cop són més i més petits i m'atrapa irremeiablement i, ara sí, conscientment. No ha estat fins al final que m'he adonat de la trampa. I en tancar la darrera pàgina m'ha produït aquell somriure mofeta d'haver estat "víctima" d'una seducció fantàstica.
A http://www.planetadelibros.com/ llegim:
"Crimen, denuncia social y humor desmelenado. La nueva novela de Maruja Torres, un cóctel explosivo."

Gràcies Maruja. Esperem la propera.


dijous, 14 d’abril del 2011

Instants 10

Nedar entre fulles seques. Crepitar de foc dins meu que el vent asseca

 



dimarts, 5 d’abril del 2011

Illes gregues

(imatge extreta de la xarxa)

sol
i
lluna
a la una
juguen
a l’amagatall

ella
radiant
lluent
l’eclipsa
fa l’ullet
a l’estrella
polar
que treu el nas
pel blau
celest

ell s’amaga
amb la cua
entre les cames
però deixa
una estela
de vermell
matisat
que poc a poc
s’apaga




diumenge, 27 de març del 2011

Instants 9

Trabuc de lletres

Trabo el trabuc en una a. oberta. Esclatada. Busco la b que la compensi. O millor una l? l’abecedari es dispara. Des del trabuc. I enceto el poema. Inconscient lletrístic que m’allibera.


dijous, 24 de març del 2011

Un altre poema

vermell
camina
el mar
sota
un cel
net
enllunat
de sol


colors
de vida
a l'horitzó


dimecres, 16 de març del 2011

Renéixer

Aquí teniu la meva proposta de final i tancament del conte del post anterior... si algú vol, hi pot fer aportacions.


Espectant. Veig com fuig la vida. Travesso la nit amb fulls de colors. I pinto un estel que brilla en negre. No el veig. La nit se l’engull. Cerco el groc, color del sol i el blat. Vull pintar l’estel. Fer de la nit dia. Però la fosca m’encega. Sorgirà en mi un palau d’hivern. Fet de gel que crema. Brillant. Cristal.lí. S’hi reflectirà l’estel. Joc de llums entre blausnegres. Em vestiré dels papers de colors. I encendré la nit.