dimecres, 27 de juny del 2012

Efervescència

No puc. Necessito parar-me. Em cal un llapis. Un paper. Un mòbil. El que sigui. La nit. La nit s’escalfa avui. Que tu no hi ets. On és el llapis? On és el mòbil? Per què no els trobo? La nit escalfa avui. Que tu no hi ets. Em menysprea la lluna. I els estels em cremen. El brogit del carrer! Necessito escriure-ho! Calleu. Deixeu-me. Que no m’enteneu? No puc. No puc parar. El llapis. On és? Per què feu tant soroll? Deixeu-me. Necessito el llapis!

És aquí!!!




















No heu tingut mai la necessitat imperiosa d’escriure?


"With freedom, books, flowers and the moon, who could not be happy?"
Oscar Wilde

dilluns, 25 de juny del 2012

"Feia vuit anys que somiava foc"

"Feia vuit anys que somiava foc. Els arbres s'encenien quan hi passava per davant, els mars cremaven. El fum ensucrat se m'infiltrava entre els cabells mentre dormia, l'olor planava com un núvol sobre el coixí quan em llevaba."

El llenguatge secret de les flors, de Vanessa Diffenbaugh.

I digueu-me, què es pot escriure d'un llibre que comença així? Poca cosa, més enllà de recomanar-vos fervorosament que us el llegiu. I us asseguro que el devorareu! O almenys a mi m'ha passat!

Per a mi aquest és un llibre d'una bellesa somiadora, de secrets impenetrables que es desfan com els pètals d'una flor, d'una trama tan intrigant com amena i afectiva, d'una poètica captivadora. Llegiu sinó aquests pocs fragments que us he seleccionat:
"Les flors eren com esclats d'estels perfectes, capes de pètals liles rivetejats de blanc que sortien dels botons del centre."
Aquesta imatge em sembla d'una bellesa plàstica i acolorida fantàstica: 
"Quan la vaig atrapar, ja tenia a les mans dotzenes de lliris d'aigua regalimosos de pètals roses i carabasses ben tancats."
I aquestes?
"La seva pell, de color d'oliva, devia ser salada."
"Em vaig acostar a un grapat de floretes grogues, com si descobrís aigua després de passar molts dies en un desert. Se'm va enganxar po·len a les galtes i em va caure una pluja de pètals al pit, a la panxa i a les cuixes."

I la bellesa olfactiva, l'heu sentida mai?:
"Era la primera pluja de la tardor i la terra es va obrir a l'aigua, tant de temps esperada, i va desprendre una olor metàl·lica."

Tots els passatges són de la Victòria, la protagonista. Una nena que es fa noia i dona. Una criatura plena de por; por sobretot d'estimar. Una criatura aspra i rebel de fora però que guarda un món captivador. Un món ple de flors. Flors que l'ajuden a vèncer aquesta por. Flors que la posen en contacte amb un món que li ha estat hostil des del mateix moment de néixer. Flors de relació, estimació i amor. Flors que comuniquen, que transmeten. Flors que curen ànimes malaltes; la seva i les d'aquells i aquelles que els hi compren.

Què faria la Victòria sense les flors? 

A mi se m'entristiria la vida. 

I a tu?


dilluns, 18 de juny del 2012

Bellesa


No hi ha visió més infernal.

                                       La primera imatge.

L a  p r i m e r a  e m o c i ó.

Seducció. Coneixença. Univers. Colors.

                                                    Esclaten.

I el sol.
  Matisa els tons.
Cremants. Seduïts pel negre. El negre. Elegància. Taca el paper. Mot a mot, paraula a paraula. Explica, sedueix, matisa. Eixampla colors i formes. Ara el vermell torna violeta. Emoció visceral d’un negre c-r-e-p-i-t-a-n-t.

 

                                                      Compte

Avancem per paratges ignots.
                                                 Llunyans.


                                                                                Onírics.

Amb les paraules. Ens transporten. De bracet amb il·lustracions. Fantasies inimaginables. Bellesa inigualable.


No us agrada la bellesa dels mots?



"With freedom, books, flowers, and the moon, who could not be happy?"
Oscar Wilde


dimecres, 13 de juny del 2012

guspires de vidres

(a vegades, anant en moto, has de parar-te i escriure... i pot sortir el poema que teniu a sota, per exemple, i que espero que us agradi! Ah, i si me'n voleu fer cap comentari, n'estaré encantada!)
 
el tron
descastat
de l'alba
escup
tempestes
de cristall
contra
el gel

retornen
guspires
de vidres
ensangonats
que bramen
i esquincen
de cremor
l'ànima

dilluns, 11 de juny del 2012

Darrer mossec


he vist
el teu rostre
mirar la
meva dent
mossegar-te
el peu

immòbil
has deixat
fluir la sang

l'he xuclada
i ni així
t'he tingut meu

dilluns, 4 de juny del 2012

Nèctar


horitzó dispers
en llavis
inquiets
que busquen

mossegada
de préssec

d'aigua

que tenyeix
la pell
de nèctar
dolç

i un roig

boirós

es difumina
a l'horitzó

dimarts, 29 de maig del 2012

Amanyaga'm

Avui -i en successius posts- he volgut recuperar vells poemes escrits fa uns anys. D'aquells que sempre t'han agradat però mai han vist la llum en escrit, per bé que sí en recital.
Ara bé, us he de confessar que aquest en concret és d'aquells complicats de recitar... proveu sinó amb el primer mot del poema...
Desitjo que us agradi!!!

amanyaga'm
no oblidis el
meu gest que
l'hora foscant
m'esvera
amanyaga'm el
peu
amanyaga'm el
nas
besa'm el
melic
per on flueix
el deliri
de no ser teva
ni tan sol
en aquest
           instant
mossega'm
i em tindràs
dolça
com la poma
més verda
que t'esmossa
les dents

amanyaga'm
si vols
però si no em dones
el ventre
mai no seré
teva

dijous, 24 de maig del 2012

Florida (versió pintada per Sílvia Morilla)

L'acte de creació és, sempre, un plaer; si més no per a mi. Respires, paeixes la vida, sents com et recorre el cos, i l'expulses en forma de poema, conte o qualsevol altra forma creativa. D'alguna manera, t'expliques sentiments i vivències, però també, i potser sobretot, les alliberes, prenen vida, amb tu i fora teu. 
Ara bé, les persones som animals comunicatius, socials. i un cop extret desitges compartir. És un dels motius pels quals vaig crear aquest bloc. Però us he de confessar que el millor moment d'aquest acte creatiu és quan l'obra arriba. I no parlo d'un aterratge físic, sinó emocional, quan saps que ha tocat la fibra d'algú altre, que s'hi ha identificat o, simplement, n'ha gaudit. I el summum ja és quan sorgeix algú a qui li ha agradat allò que has fet i proposa de pintar-ho. I el resultat és tan fabulós com el que teniu aquí sota. 

MOLTES GRÀCIES SÍLVIA MORILLA SERRANO! Moltes gràcies per aquest regal tan fabulós que avui compartim amb vosaltres.
Desitjo que la il·lustració de la Sílvia us agradi tant com a mi!


dilluns, 21 de maig del 2012

Florida


un bes
de gessamí
es desfulla
entre desig
i llavis

les galtes
se'm tornen
rosella

blancgessamí
vermellrosella
em convulsionen

i el sotaventre
floreix
en rosa roja

diumenge, 13 de maig del 2012

M'imposo

entre el son
i
el malson
un fil
agut
estret
tallant
imperceptible
que ofega

entre el son
i
el malson
imposo
un somriure
d'orella
a
orella
que m'exalta