[Llegeix els capítols anteriors clicant aquí, i visualitza l'àlbum de fotos de la 2a etapa aquí o bé al costat del post en les imatges que van passant]
La Jana vol agafar una barqueta i anar a una d'aquestes illetes; treu tots els seus encants i ja negocia amb un noi que hi ha a la riba assegut en una barca. En un obrir i tancar d'ulls, tenim tota la comitiva enmig del mar, i el vailet més fascinat que mai -fins i tot més que amb els lleons- però intentant mirar al fons del mar. Sembla que tingui por? No respon a la pregunta de la Bruna. Vols tocar l'aigua? És fresca. Fa cara de pànic. Noi, que no passa res. I si surt el Nautilus? I aquest qui és? S'ha tornat a tancar en banda. Ai, senyor, que no en sortirem... Arriben a terra, bé en una illa feta de palla que no sembla massa ferma ni segura. És molt petitona; la seva inestabilitat sorprèn els nostres protagonistes i no agrada gens la Bruna, que ja veu el vailet ofegat. Deu saber nedar? La cara de felicitat, amb somriure obert d'orella a orella de la Jana, aviat s'encomana al vailet, que deu haver-se oblidat d'aquest Nautilus, sigui qui sigui o sigui què sigui, i ja està jugant amb un parell de criatures tan simpàtiques com poc endreçades. Com pot ser que no vagin netes i pulides si tenen aigua per tot arreu? no costa pas tant passar-se una aigua cada dia i treure's tota la pols i el fang de sobre no? El Biel, enlloc de jugar amb la resta, és en un racó, fa cara de tramar-ne alguna agafant aquestes palles de terra. La Bruna s'hi encamina ràpidament per tal de neutralitzar-lo, un cop més. Serà qüestió de no separar-se'n. I de buscar jocs, que així el vailet surt de la seva closca; mireu-lo ara com n'està de content saltant a la xarranca amb la resta de canalla. Potser el que li passa en aquesta criatura és que sempre ha estat envoltat només d'adults i, és clar, s'avorria com una ostra pobret.
La Jana vol agafar una barqueta i anar a una d'aquestes illetes; treu tots els seus encants i ja negocia amb un noi que hi ha a la riba assegut en una barca. En un obrir i tancar d'ulls, tenim tota la comitiva enmig del mar, i el vailet més fascinat que mai -fins i tot més que amb els lleons- però intentant mirar al fons del mar. Sembla que tingui por? No respon a la pregunta de la Bruna. Vols tocar l'aigua? És fresca. Fa cara de pànic. Noi, que no passa res. I si surt el Nautilus? I aquest qui és? S'ha tornat a tancar en banda. Ai, senyor, que no en sortirem... Arriben a terra, bé en una illa feta de palla que no sembla massa ferma ni segura. És molt petitona; la seva inestabilitat sorprèn els nostres protagonistes i no agrada gens la Bruna, que ja veu el vailet ofegat. Deu saber nedar? La cara de felicitat, amb somriure obert d'orella a orella de la Jana, aviat s'encomana al vailet, que deu haver-se oblidat d'aquest Nautilus, sigui qui sigui o sigui què sigui, i ja està jugant amb un parell de criatures tan simpàtiques com poc endreçades. Com pot ser que no vagin netes i pulides si tenen aigua per tot arreu? no costa pas tant passar-se una aigua cada dia i treure's tota la pols i el fang de sobre no? El Biel, enlloc de jugar amb la resta, és en un racó, fa cara de tramar-ne alguna agafant aquestes palles de terra. La Bruna s'hi encamina ràpidament per tal de neutralitzar-lo, un cop més. Serà qüestió de no separar-se'n. I de buscar jocs, que així el vailet surt de la seva closca; mireu-lo ara com n'està de content saltant a la xarranca amb la resta de canalla. Potser el que li passa en aquesta criatura és que sempre ha estat envoltat només d'adults i, és clar, s'avorria com una ostra pobret.
Ara què fa la Jana? d'on ha tret tot aquest menjar? i tants caramels i andròmines? Si no duia res. Ostres, l'ofegaran, tanta gent al seu voltant. Però ja s'ho farà, ha estat ella qui s'ha posat en aquesta situació.
Auxiliiiiiiiiiiiii
Continuarà... dilluns vinent...
Continuarà... dilluns vinent...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada