dilluns, 26 de juliol del 2010

Les bruixes d'Arnes

A vegades agraeixes entrar en un món de fantasia i evadir-te de la realitat. Fantasia? O és realitat el món màgic de les bruixes? Ho va ser? Segur que sí, no en tinc cap dubte. Una màgia tan ancestral i fabulosa, basada en cures naturals, no pot ser invenció. Però sigui cert o no, la veritat és que s'agraeix agafar Les bruixes d'Arnes, de David Martí. Com a primera novel·la no està malament, aconsegueix atrapar-te, fer-te somriure, però també que se't posi la pell de gallina en alguns passatges i arrancar-te el plor en altres. Tot un repte prou ben aconseguit! Ara bé, tot s'ha de dir, no la recomanaria a qui busqui una novel·la de perfecció meridiana: hi ha algunes petites deficiències dramàtiques que no desvetllaré perquè no es tracta de llegir-la i buscar-les,i en algun moment s`'ns fa previsible. Tot i així, és una molt bona lectura d'estiu, passa ràpid, enganxa i entreté!

Les bruixes d'Arnes, David Martí, Edicions 62


dijous, 22 de juliol del 2010

dilluns, 19 de juliol del 2010

Contes de la lluna absent

"L'obra narrativa de Monika Zgustova -que ens porta de Praga a Nova York passant per París, Barcelona i Sarajevo- exerceix una peculiar fascinació sobre el lector. Sempre hi ha alguna cosa important que hi batega, però que no és dita. Els personatges, sovint entre un amor perdut i un amor trobat, busquen per damunt de tot que no se'ls escapi la vida. Llegir els Contes de la lluna absent és una manera de replicar a la fugacitat dels dies."

És el text que llegim a la contra. Hi estic totalment d'acord.


Em fascina la narrativa de Monika Zgustova, i una de les meves novel·les preferides és La dona dels cent somriures. Per això vaig agafar amb molta ànsia aquest recull de contes. Però ho he de reconèixer, al primer moment, no em va atrapar. És allò que moltes vegades, sinó sempre, el teu estat també influeix en la lectura. Ara bé, unes setmanes més tard vaig voler continuar el llibre on l'havia deixat; em resistia a aquell regust estrany provocat pel fet que no m'hagués despertat curiositat, per primer cop, una obra d'aquesta autora. I la sorpresa va ser molt agradable: em va enganxar, hi vaig entrar, em va fascinar tant com les tres novel·les, em va captar aquesta aparent senzillesa de les històries explicades amb una tendresa natural. I vaig haver de rellegir-la de nou, tot seguit, de la primera a la darrera pàgina un altre cop.

dijous, 8 de juliol del 2010

pou
al cor
glaç
a les mans
foc al cap

el gel
crema
i cau
a
l
p
o
u
deldesig