dimecres, 28 de març del 2012

violeta: 2n pas

Continuem caminant poquet a poquet... recordeu... a tuiter amb el hastag #violeta 
I aquí cada dimecres els versos ens ajuden a caminar...

Avui, sabeu? les fades i les bruixes sestimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen lenllà, on les ombres safinen.
            Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol

Tinc la boca plena de maduixes
i majec sota les fulles dels geranis.
            Rosa Fabregat i Armengol, Temps del cos

(dissabte 24 març)
Cuando llegaba la noche,
noche que noche nochera,
los gitanos en sus fraguas
forjaban soles y flechas.
            García Lorca, El Romancero gitano

Tinc una caixa amb una llista dobsessions per obrir.
surten unes ales per surar les postes de sol,
            Jordi López

Fas bugada en els meus muscles
Mentre penso en tot allò
Que endureix la seva entranya
            Sònia Moya

(dimarts 27 març)
La vida és una pedra rasposa
on jorn a jorn ens anem esmolant
amb un albir final de ganivets,
un xic amants i un altre xic fratricides.
            Estellés


dilluns, 26 de març del 2012

Cata-crac


m'estimbo
rere un món
de falses
promeses

creat
per mi
i que no sé
com allunyar



dimecres, 21 de març del 2012

Violeta: 1r pas

Doncs sí... primer pas... un tuit cada dia, un vers cada dia i... voilà... poc a poc anem fent camí cap a la recuperació de colors i, sobretot, sobretot, mots! Objectiu final? Mmmm... seguiu-nos i ho sabreu!

Voleu participar-hi? Només cal que tuitegeu un vers amb els hastags #violeta #motsmutsnats

Aquí teniu el recull de versos d'aquesta setmana, per si no els heu pogut seguir per tuiter...


Ara esdevinc jo mateixa. Mha calgut
Temps, molts anys i llocs;
He estat dissolta i trasbalsada,
he dut la cara daltra gent,
            May Sarton /traducció Montserrat Abelló, Cares a la finestra

Hi ha trencadissa de petons
   sobre la galta de la nit
            Rosa Maria Fabregat i Armengol, Els cabdells de les bruixes

                        La tarda
com una gran anèmone
de llum morada, es clou
al voltant meu.
            Montserrat Abelló, Al cor de les paraules

Pasan lentos los días
y muchas veces estuvimos solos.
Pero luego hay momentos felices
para dejarse ser en amistad.
            Jaime Gil de Biedma, Las personas del verbo

les hores seleven despullant-se de les estrelles i és
lalba
en el carrer del cel avança la llum tot escampant
    poemes
            e. e. cummings, (a)poemes antologia poètica

En los suburbios de La Habana, llaman al amigo mi tierra o mi sangre.
            Eduardo Galeano, El libro de los abrazos


I el resultat, la força dels versos ha aconseguit aquest primer petit passet...


Així, ens acompanyeu en aquest camí que tot just hem començat? Ens agradaria molt! Què dic molt, moltíssim!!!

dimecres, 7 de març del 2012

violeta

Fruit de la lectura de La gran fàbrica de les paraules, vaig demanar a les xarxes quins mots triaria cadascú si només pogués tenir-ne dos. Algunes persones em van respondre via facebook. He volgut retornar-los la generositat i agrair-los la participació amb aquesta història que avui no fa més que començar. Gràcies!

(Si vols seguir la història en tot detall i fins al final, et recomano de fer-ho a través de tuiter, des del meu compte (@iolandapamies ) i amb el hastag #violeta , per bé que també ho penjaré a facebook. I cada dimecres en aquest mateix post...)
-----------------------------------------------------------

Vénen bromes... núvols bruts, mals temps per a la lírica i els bons desitjos, trons que amaguen i capgiren els mots i tamisen els colors de carbó polsós... TENS alguna idea per a recuperar colors i paraules? M'ajudes a trobar-hi una solució?





dilluns, 5 de març del 2012