dilluns, 27 de juny del 2011

Embruix en colors [capítol 4]

[Llegeix els capítols anteriors clicant aquí ]

L’inici de la nostra història s’esdevé en un indret amb el terra d'un marró vermellós que contraposat al verd intens de la vegetació que enlluerna descaradament, provoca una combinació calidoscòpica embriagadora. No hi ha paraules per a explicar-ho, ni bellesa més sublim. Cal ser-hi i veure-ho. El vianant queda irremeiablement cobert d’una fina capa de pols vermella en passejar-hi; quan no ple del fang de dies de pluja on ni de lluny s’ensuma un desaigüe. Però res pertorba la pau del lloc ni la calma i el saber fer a un ritme perfectament acoblat a una natura que creix lliure i serena, lluny de cap domesticació humana. Imagineu-vos aquest indret encantat, amb el sol més vermell que mai hagueu vist i on les postes agafen un aire de taronja dolça, amb unes fulles de menta i un polsim de sucre. Aquí hi tenim els nostres protagonistes.
 

dilluns, 20 de juny del 2011

Embruix en colors [capítol 3]

[Llegeix els capítols anteriors clicant aquí ]

La pobra àvia era al parc amb la néta; en Biel hi havia acompanyat el seu amic, que en aquell moment era un adolescent d'hormones alterades. S'avorria perquè el xaval estava assegut en un banc parlant grollerament de futbol amb uns amics. La situació no donava per gaires tripijocs. Així que el nostre heroi va decidir que es distrauria una estona. Diminut com és, se'n va anar sota un banc, es va amagar entre les faldilles de la vella i... Imagineu-vos-ho! Pobra dona, no sabia on posar-se ni com, no entenia què passava, el seu cos feia anys que no s'alterava d'aquella manera. Si fins i tot havia arribat a pensar que ja no era capaç de sentir-se...

dilluns, 13 de juny del 2011

Embruix en colors [capítol 2]

[Si no has llegit el capítol 1, clica aquí sinó, continua llegint...]

Pot morir la Bruna? Si fins i tot el cel s'obre per a rendir-se als seus peus! Involuntàriament, sense pensar-ho, sense desig; simplement esclata i no hi ha sol ni lluna ni astre que ho pugui evitar. Aquest és el seu secret.

Pràctica, pragmàtica i resolutiva. Intel·ligent? Desperta, perspicaç, viva, no es doblega davant de cap problema, ans el contrari, els afronta amb una resolució tan descarada que hi ha qui diu que els problemes fugen amb la cua entre cames davant de tanta seguretat, fermesa i, per què no dir-ho, pocs escrúpols.

dilluns, 6 de juny del 2011

Embruix en colors [capítol 1]

(si et ve de gust, clica el vídeo per escoltar la música mentre llegeixes el conte)

Fa molts anys, o potser no tants, en indrets que ningú sap on són, neixen uns éssers entremaliats i entranyables, disposats a fer més alegre la vida d'algunes persones.

La Bruna, tota explosió, passió, vida plena en totes les venes, es deleix per ajudar qui no sap com conquerir. La seva ha estat una història turmentada. Una dona atractiva i imponent que sap fer dels seus atributs desig i de les seves virtuts plaer, és, si ho vols o per força, una dona incompresa.

La Jana, tendra, entranyable, tota amor i dolçor. Una criatura delicada, plena d'aigua i etèria com l'aire. Deliciosa com una sirena de conte de fades.