dilluns, 6 de juny del 2011

Embruix en colors [capítol 1]

(si et ve de gust, clica el vídeo per escoltar la música mentre llegeixes el conte)

Fa molts anys, o potser no tants, en indrets que ningú sap on són, neixen uns éssers entremaliats i entranyables, disposats a fer més alegre la vida d'algunes persones.

La Bruna, tota explosió, passió, vida plena en totes les venes, es deleix per ajudar qui no sap com conquerir. La seva ha estat una història turmentada. Una dona atractiva i imponent que sap fer dels seus atributs desig i de les seves virtuts plaer, és, si ho vols o per força, una dona incompresa.

La Jana, tendra, entranyable, tota amor i dolçor. Una criatura delicada, plena d'aigua i etèria com l'aire. Deliciosa com una sirena de conte de fades.

I el Biel, trapella, entremaliat, juganer, el bufó més descarat que mai us hagueu pogut imaginar. Sorgit de la terra i els arbres, és amo i senyor de la natura.

Qui va néixer primer, ningú no ho sap. És difícil de predir. Les aparences enganyen i l'edat no passa igual per a tothom.

El cas és que en uns indrets que ens són desconeguts, viuen els nostres protagonistes. I un dia l'atzar ha volgut que es trobin i les seves vides siguin indissolubles per sempre més.

Anem a pams, i no volguem córrer, que a ells no els agradaria.

La Bruna, com us ho diria, no és una dona guapa, no és atractiva, però les seves formes, el seu vestir i les seves maneres la converteixen en centre d'atenció, d'admiració i d'odi; tothom, tant homes com dones, es gira a mirar-la quan passa. El seu caminar airós i segur, el seu mirar descarat, els moviments espontàniament sensuals, la fan especial, provocadora. No deixa ningú indiferent. Uns l'odien i excomuniquen, altres l'adoren, però tothom, en el fons o en la superfície, es mor de curiositat per a saber el seu secret. Per què atreu d’aquesta manera i sense exclusió d’edat, sexe, raça o condició? Per què aquesta donaiman és tan descaradament influent? Ningú no ho sap, però podeu tenir per segur que tant homes com dones es deleixen per a posseir-ne la fórmula. Se l'endurà a la tomba? La Bruna morirà?


Continuarà... dilluns vinent...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada