divendres, 25 de novembre del 2011

Tendresa


(Si rebeu el post per correu i no veieu la imatge amb el poema, proveu a clicar la imatge o entreu al bloc, no us la perdeu!)

dimarts, 22 de novembre del 2011

Ploc


(si rebeu el post per correu-e i no veieu res, cliqueu la imatge o el títol per veure el poema)



divendres, 18 de novembre del 2011

Crema



El sol,  feliç avui que ha pogut brillar,  crema i esgarrapa el cel en pondre's

diumenge, 13 de novembre del 2011

Malson

trastejo
entre malsons
cercant
nit oberta
lluna clara

plena

d'il.lusions
perdudes
enllà dels dies




dilluns, 7 de novembre del 2011

Bombolles de vida

sota l'aigua
la pau
és feta
de bombolles

esclaten
quan les toco

i m'envaeix
el buit


sota l'aigua
el món no és
món
i les bombolles
de vida
no fan mal



diumenge, 6 de novembre del 2011

Els colors oblidats

Hi ha vegades que inicies una lectura perquè el llibre t'ha entrat pels ulls. La portada, ja ho sabem, és un element importantíssim de màrqueting. Però quan l'obres i la bellesa plàstica continua en totes i cada una de les pàgines, es produeix una sorpresa d'allò més agradable que t'empeny, irremeiablement, irracionalment, a continuar llegint. I a cercar més informació sobre aquella obra que no creus que pugui quedar-se en un paper. I en el cas que tracto avui, no s'hi queda, que va a més i no para de créixer. Parlo d'una petita joia, Els colors oblidats. Llibre de contes per a adults, app per a ipad, web, blog, perfils a facebook i twitter... i ara ja s'anuncia la novel·la, La inspiració adormida. L'esperem amb ganes!

A la presentació del llibre al web, hi llegim: 
"Què passaria si un dia el món anés perdent el seu color i tot es tornés pàl·lid, gris i taciturn?"
Quin avorriment, no? I quin horror!!! Però no patiu, la Carmesina i el gat negre han vingut del món dels contes per a evitar que això passi mai! Quina sort...
"Carmesina ho sap perquè és la protagonista d'una història on els colors van desapareixent fins que, de sobte, apareix un gat negre que canviarà el rumb dels esdeveniments.
Aquest és l'argument del primer conte de Els colors oblidats i altres relats il·lustrats, un llibre que recull quinze històries que tracten sobre assumptes universals (l'amistat, l'amor, el coratge, l'ecologia, etc.) des d'un punt de vista diferent, a mig camí entre la reflexió i el somriure.
Els colors oblidats i altres relats il·lustrats és un viatge a altres mons, a altres temps, on fantasia i realitat es barregen per mostrar una nova actitud, una nova manera d'entendre el món i a nosaltres mateixos."
Però la gent de Play Attitude, no s'han quedat aquí, i per si de cas el món té la temptació d'anar-se ennegrint, ens han creat tot de "joguines" que ens permeten anar acolorint el dia a dia, des de l'app per a l'ipad que ens permet certa interacció, fins als twets de la Carmesina, la pàgina a facebook del llibre o el bloc del Gat Negre. Tot un món que inevitablement t'absorveix... i que podeu trobar aquí. Us suggereixo, o millor, us recomano molt i molt, que us hi passejeu!

I per si tot plegat fos poc, ja és a punt la novel·la La inspiració adormida
«Cuentan los cuentos que una vez hubo una niña llamada Carmesina que logró devolverle el color al mundo. Pero cuentan que cuando esa niña creció una triste melancolía se apoderó de sus pinceles y su imaginación. Para recuperar la inspiración perdida, tendrá que volver al mundo de los colores olvidados acompañada de Gato Negro, y, de este modo, reescribir de nuevo la historia». 
La inspiración dormida. Regreso a los colores olvidados es una novela ilustrada que nos plantea un viaje al mundo de los cuentos, donde nos reencontraremos con personajes de Los colores olvidados y conoceremos a otros nuevos; donde viviremos historias de roja pasión y amarilla alegría, de ocre pereza y oscuros miedos... Y así hasta recorrer toda una paleta de tonalidades que nos permitirán descubrir nuestros auténticos colores y devolvernos la inspiración para crear, para soñar, en definitiva, para vivir."
Si no us creieu tot el que us acabo d'escriure, podeu veure aquest vídeo i, no sé perquè, crec que em donareu la raó...

Los Colores Olvidados from Play Creatividad on Vimeo.






dimecres, 2 de novembre del 2011

Embruix en colors [capítol 18è i darrer ]

[Llegeix els capítols anteriors clicant aquí, i visualitza l'àlbum de fotos de la 3a etapa aquí o bé al costat del post en les imatges que van passant]


...doncs quan acaba, obren els ulls i es veuen tots quatre asseguts en una mena de mur vora mar. El clima ha canviat, molt. Ara l'ambient és espès, humit i xafogós, i es respira en l'ambient una escalfor rítmica que no saben identificar. Es giren i veuen una parella mulata ballant al ritme d'un guaguancó. Sembla que hi ha una festa per aquí a prop, perquè la música se sent sense interrupcions. I ja tenim el nostre vailet que s'hi encamina seguint el ritme amb força salero! Ai, que ens haurà sortit ballador. La comitiva el segueix, i efectivament es troben enmig d'una festa d'envelat a l'aire lliure, amb gent de totes les edats ballant i rient. I el vailet que no para de somriure. I que comença a moure el cos, i té ritme! Sembla ben bé que hagi sortit del seu ensomniament. Poc a poc es va endinsant en la festa. La Bruna no li treu l'ull de sobre.  La Jana està fascinada amb tants colors i amplis somriures. I el Biel es troba, un cop més, en la seva salsa entre tanta gent, gots, plats i menjar, i en va fent una darrera l'altra. En un moment donat, no sap com ni per què, la Bruna s'adona ni l'un ni l'altra no esquiven la gent; sembla com si hi passessin a través... Que és estrany... No se n'havia adonat fins ara... I ellla? Fa la prova i també! Que fort, ara resulta que els follets, les fades i ella mateixa són eteris? Vol fer la prova amb el vailet i l'empeny, però ell sí que xoca amb la persona de davant; es gira i la mira amb reprovació. El vailet comença a parlar amb un senyor gran que està tocant el saxo; la conversa és animada. I sembla que el vailet assenyali l'instrument. Que vol aprendre a tocar-lo? Sembla que sí, tot i que no ho veu massa clar. L'home li ofereix, ell es resisteix, però el vell insisteix i finalment el noi bufa el saxo. Si en sap i tot! Sembla que ho fa bé, perquè l'orquestra calla i tothom l'escolta. Ai caram, si ara resultarà que l'únic que necessitava aquest noi era un instrument i públic!



Ja duen més de dues hores en aquesta festa i amb el vailet més feliç que unes pasques entre instruments i aplaudiments, quan comença a fosquejar i la Bruna decideix que és hora de marxar i trobar un recer on passar la nit. Recull en Biel i la Jana i van a buscar el vailet. La Bruna s'hi acosta i li parla, pero ell ni la mira! És el mateix que li ha passat amb els nois que hi havia amb els lleons, amb la dona del mercat... Amb tothom de fet.., per què no la veuen? D'acord, només els podia veure el vailet, l'han acompanyat gràcies a la seva imaginació, però i ara per què no els veu ell tampoc? Que ja no els vol per amics? Amb la música s'ha "curat" de la seva tristesa i ja té nous amics que li agraden més? No hi ha dret! Ara què serà d'ells?! La Bruna fa un nou intent, fins i tot convenç els altres dos per esperar pacientment, en algun moment s'acabarà la música i el vailet es cansarà del saxo. Però aquest moment no sembla arribar mai més. De cop, el vailet se'n va amb el vell que li ha deixat el saxo... oblidant-se completament d'ells!!! Com pot ser tan egoista? Com se'n pot haver oblidat, amb tantes aventures com han passat junts! No s'ho poden creure. Estan estupefactes, es queden tots tres parats, sense dir res; ara són ells que viuen en el seu interior, amb una barreja d'indignació i tristesa molt gran... 


... de sobte, senten com si la lluna els cridés, i la segueixen sense saber ben bé per què. I vet-ho aquí que els du fins on és el vailet, que els espera amb un somriure d'orella a orella en una habitació humil però d'allò més acollidora.







Seguiran sempre junts?



La veritat és que ni nosaltres ni ningú no ho sap. Però volem pensar que sí, que tots quatre continuaran teixint aquesta complicitat feta d'imaginació i de somnis i que el vailet no la perdrà mai, ni en fer-se gran. El cert, però, és que dependrà de la imaginació de cadascú de nosaltres, el final d'aquesta història...