dilluns, 26 d’abril de 2010

Sant Jordi a la ràdio

Quan has tingut una passió mai no desapareix del tot. Es queda allà, en un raconet, esperant poder tornar a treure el cap algun dia. És com un cuquet que creus que pots fer callar, dominar, perquè el veus petit, fràgil. Però la sorpresa ve quan t'adones que no és dòcil. I que de tant en tant s'entesta en remoure't les entranyes... Feia temps que no em posava darrera un micro. I fer-ho va ser un plaer. Més encara per parlar de l'ofici d'escriure i en bona companyia. A "80 grams de ràdio", a Ràdio Ciutat de Badalona.
El motiu? Sant Jordi. Un Sant Jordi ben especial i radiofònic perquè un altre programa de ràdio posava el meu nom en antena: "El violí vermell", de Catalunya Música.
Un Sant Jordi radiofònic i especial, que podeu escoltar si voleu:
- 80 grams de ràdio, Ràdio Ciutat de Badalona
- El violí vermell, Catalunya Música

dijous, 15 d’abril de 2010

plouen estels
al meu cap

finestra
estrellada
a l'univers
dels sentits


diumenge, 11 d’abril de 2010

Instants 2

Sol·licito el do de ser feliç. Tocaré la melodia salada que em furga les ferides. Alliberaré el fum del cervell pels talls oberts al cor. I em redimiré. En una cursa sense precedents de vísceres remogudes i òrgans que busquen el seu lloc.


diumenge, 4 d’abril de 2010

En el cafè de la joventut perduda

Record d'un París romàntic, romàntic per dolorós. Passeig per un París que hem vist en pel·lícules i llegit d'altres vegades, però tenyit de personatges histriònics, estranys; estranyament entranyables. El títol ja ens ho diu tot, En el cafè de la joventut perduda. El cafè és el centre neuràlgic de la novel·la. I el que hi passa? doncs la vida d'aquesta "joventut perduda"

Patrick Modiano, "el gran novel·lista de París de la segona meitat del segle XX" ens presenta la Louki i en les gairebé 140 pàgines de la novel·la assistim a la vida d'aquesta dona aparentment feble i estranya. Ens descriu els llocs per on passa, la gent amb qui es relaciona, i poc a poc, com un trencaclosques, anem muntant les pecees de la seva vida.

Modiano es posa a la pell de diferents personatges i així, és una sorpresa saber en cada, diguem-ne capítol, qui serà la veu narrativa.

Per a mi ha estat una descoberta. Espero que per a vosaltres també.

Patrick Modiano, En el cafè de la joventut perduda, Proa, 2008.