diumenge, 4 d’abril de 2010

En el cafè de la joventut perduda

Record d'un París romàntic, romàntic per dolorós. Passeig per un París que hem vist en pel·lícules i llegit d'altres vegades, però tenyit de personatges histriònics, estranys; estranyament entranyables. El títol ja ens ho diu tot, En el cafè de la joventut perduda. El cafè és el centre neuràlgic de la novel·la. I el que hi passa? doncs la vida d'aquesta "joventut perduda"

Patrick Modiano, "el gran novel·lista de París de la segona meitat del segle XX" ens presenta la Louki i en les gairebé 140 pàgines de la novel·la assistim a la vida d'aquesta dona aparentment feble i estranya. Ens descriu els llocs per on passa, la gent amb qui es relaciona, i poc a poc, com un trencaclosques, anem muntant les pecees de la seva vida.

Modiano es posa a la pell de diferents personatges i així, és una sorpresa saber en cada, diguem-ne capítol, qui serà la veu narrativa.

Per a mi ha estat una descoberta. Espero que per a vosaltres també.

Patrick Modiano, En el cafè de la joventut perduda, Proa, 2008.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada