diumenge, 11 d’abril de 2010

Instants 2

Sol·licito el do de ser feliç. Tocaré la melodia salada que em furga les ferides. Alliberaré el fum del cervell pels talls oberts al cor. I em redimiré. En una cursa sense precedents de vísceres remogudes i òrgans que busquen el seu lloc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada