dilluns, 27 de setembre de 2010

La dona trencada

La dona trencada, de Simone de Beauvoir. No tens cap dubte sobre el títol, quan acabes de llegir el llibre, tres històries de tres dones trencades, completament partides, que pateixen d'allò més en un viure que no entenen. Es creuen perfectes, invulnerables, però de cop es veuen estavellades als ulls dels altres. Dones que viuen aferrades als ideals, a allò que han fet i cregut sempre, que no preveuen el pas del temps, ans el contrari, s'hi revelen amb incomprensió. Simone de Beuvoir tenia 60 anys quan va publicar aquesta obra. O ja acusava el pas del temps o el preveia com un ganivet implacable que li cauria a sobre per obrir-la de dalt a baix.

La dona trencada es composa de tres històries. De tres dones. Totes destrossades per un motiu o un altre. Totes en busca d'un amor que desitgen amb totes les forces, que creuen que els pertany, però no els correspon -no almenys com elles voldrien; totes es creuen en possessió d'una veritat universal a la qual tothom s'ha de sotmetre, però que acaba sent, en realitat, el petit món particular que s'han ideat per a viure i sobreviure en un entorn que, sense saber-ho, els és d'allò més hostil.

No deixeu de llegir-la. No és perquè sí una de les veus més rellevants de la literatura francesa del segle XX.
 

dijous, 16 de setembre de 2010

cos d’infant
perdut
en un manyoc
de dubtes

em desfaig
en terròs
de sucre

me’l prenc
i poc a poc
l’amargantor
minva

 

dilluns, 6 de setembre de 2010

obrir
els ulls
després
del son

oblidar
el malson

aniquilar
el dubte

somriure
a l'esperança


hivernar