t'esberlaré
el cos
com una magrana
en xuclaré
el nèctar
fins saciar-me
descansaré
el pairé
i seré ventríloqua
per parlar-te
a cau d'orella
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
quan les venes esclaten, el cor glateix i el cervell es dispara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada