reconec el rostre
que em mossega
no en veig el cor
llepolia que
m'amanyaga el cos
per uns instants
i m ' e s t r i p a
de dalt
a
baix
talment un xai
a punt d'esquarterar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ei,
ResponEliminajurrr quina engúnia..
bé... potser una miqueta, no?
ResponElimina