Instants 1

Tristesa d'infant en un rostre adult. Et reconeixes ben viva quan et palpes el rostre.  Però aquest esquinç de sol ixent t'aboca a l'abisme d'un mar sense fons, negre i pudent com la gola d'un llop. Recuperes el senderi en un esforç sense precedents per redreçar la vida. Un cop a port, et tornes a llençar. Per viure.