dimarts, 2 de novembre de 2010

La bellesa del diable amb mots d'argent

Què voleu que us digui, ho he de confessar, no sé si m'ha atrapat més la història o l'escriptura en llegir aquest llibre. S'agraeix tant la riquesa de llenguatge i, sobretot, d'imatges fabuloses, que a vegades, almenys a mi, el que menys em preocupava era el que m'explicava. És una d'aquelles sensacions que només pots experimentar amb els i les grans escriptors i escriptores. Una sensació que he tingut abans, per exemple, llegint Monika Zgustova.

Definitivament, hi ha llibres que dóna gust llegir-los. I et sap greu anar avançant pàgines perquè et quedaries penjada en cada mot, en cada imatge. Aquest n'és un d'ells. Un d'aquells que et recorden que encara et queda molt camí per recórrer, molt per aprendre, en aquest ofici d'escriure. Les descripcions magistrals de personatges, llocs i ambients ens obren els sentits a una pel·lícula que veiem amb claredat.

Alguns exemples:

Un de curt, clar i contundent quan en un moment determinat llegim:
Hi havíeu pensat mai, en aquesta imatge? Jo no.
"I jo, mossegant-me l'ànima"
I una descripció d'aquelles que rellegiries i rellegiries fins a la sacietat:


"La tarda tot ho confón. Ara és aquesta mitja calima que desdibuixa els tons, mentre les pecs de la maqueta se solden les unes amb les altres. És el preludi de la nit que ho absorbeix tot, ho allunya. Però avui no em rendiré fàcilment. Es podrà fer fosc i continuaré mirant amb els ulls de dins. No m'importa que aquest cel ja no recordi el de la primera vegada que ella va ser aquí. Encara la veuré embadocada al vidre, i les seves mans que tenen por de fracassar."
I què dir de la història que ens explica Isidre Grau? Passions destructives que ens atrapen i porten fins l'abisme més esfereïdor...

En resum, es tracta d'una novel·la molt recomanable si us agrada assaborir el llenguatge: Isidre Grau, La bellesa del diable, Columna, 2010.




2 comentaris:

  1. Només llegir-te, ja em venen ganes d'adquirir-lo!! Gràcies Iolanda per la teva crítica i recomenació.

    ResponElimina
  2. És un plaer, i dels grans!!! Ja em diràs què et sembla, si te'l llegeixes! Ptns

    ResponElimina