dilluns, 29 de novembre de 2010

La biblioteca dels llibres perduts

Us deixo aquí el que ha estat l'inici d'un porjecte frustat de literatura col·laborativa a través del web de Popubooks. Volia fer el primer popubook en català, però no me n'he sortit, què hi farem! No sé si perquè no ha agradat la història, perquè ningú s'està per històries en això d'escriure en llibres que no són propis o si era massa demanar de crear un llibre en català on tots són en anglès o castellà... :(

Sigui com sigui, m'agrada la història que havia començat a crear, i per ella mateixa ja funciona, així que us la deixo aquí. I si algú, per aquelles casualitats de la vida, a sobre la vol continuar amb missatges al post, doncs ja seria increíble!

Aquí va la síntesi:

La biblioteca dels llibres perduts protagonitza la nostra història. M'ajudeu a trobar les paraules i la literatura?


I el conte:

- Perdoni, voldria un llibre
- El seu nom, si us plau?
- Tablet
- Ja em disculparà, és masculí o femení?
- Com vostè vulgui, em deixo personalitzar fàcilment

Estranyat per la resposta, el bibliotecari es va quedar pensatiu. És interessant, això de poder-te personalitzar, va pensar.

- Perdoni, i el meu llibre?
- És clar, excusi'm, m'havia distret
- Quin llibre vol? en tenim milers
- Jo també en tenia milers, però se m'han esborrat. No ho sé pas,voldria començar per un que m'ajudi a trobar les paraules perdudes. Ara no sóc més que un pobre full en blanc, i no es pot ni imaginar com n'és de dur... no sé per on començar.

El pobre bibliotecari suava tinta, no entenia res de res, un llibre es podia extraviar, però no esborrar, i menys encara milers de llibres! Si a les biblioteques n'hi ha...

- Si li sembla podem començar per un clàssic infantil de gran qualitat: Alícia. De ben segur que l'ajudarà a recuperar aquests moments literaris perduts.
- Fantàstic! Disculpi de nou, em podria asseure en algun d'aquests llocs? No vinc de gaire lluny però els carrers no estan adequats per a les meves necessitats i amb tants salts com he hagut de fer i tants obstacles com he hagut d'esquivar, tinc el plasma una mica tocat.
- És clar, només faltaria. Aquests llocs són reservats per als nostres lectors i lectores.
- Llocs reservats només per a llegir?
- I estudiar. És clar, això és una biblioteca estimat. O estimada.
- Sense paraules no sóc ningú...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada