dilluns, 25 de juliol de 2011

Embruix en colors [Capítol 8]

[Llegeix els capítols anteriors clicant aquí, i visualitza l'àlbum aquí o bé al costat del post en les imatges que van passant]

La dona va cap allà d'una gambada i alçant els braços i gesticulant; recupera la veu i es posa a cridar de nou, però ara en direcció a la parada i al desastre. Tothom s'hi aplega per veure què ha passat i fer especulacions; alguns parlen fort, altres criden, uns pocs miren de recollir alguna cosa de terra... i en tota aquesta cridòria i confusió, la Bruna aprofita per estirar pel braç el vailet, que un cop més s'ha quedat astorat, i sortir corrents d'aquest galimaties. La Jana els segueix amb molt de gust, perquè no aguanta més aquesta olor tan forta i aquest lloc. En Biel, en canvi, continua fent de les seves i aprofita la gernació per pessigar una cama aquí, lligar dues xancletes amb un tros d'herba allà i llençar alguna pedra enmig d'un toll d'aigua envoltat de gent. La Bruna ha hagut de tornar enrere i agafar-lo per les orelles per fer-lo seguir... quasi vola, i grinyola i gemega sense parar, però la dona no el deixa anar fins que són lluny d'allí, no fos cas que algú s'hagi adonat de la seva fugida i els persegueixi. En Biel està indignat, s'estava divertint d'allò més en aquest indret colorit i animat, i ara el porten per un camí on no hi ha ni una ànima. Va remugant i protestant quan la Bruna li engega una altra lletania de les seves, l'empenta i li ordena que faci el favor de callar i caminar. Ara és la Jana qui protesta; no li sembla normal que tracti d'aquesta manera i amb aquesta poca consideració el noi; surt en defensa seva i ell no té altra manera d'agrair-li que estirar-li els baixos de la faldilla, penjar-se d'un d'aquests cascavells que tant li agraden i gronxar-se amb les cames enronsades. Ara és la Jana qui li clava una coça i l'engega a dida, ja n'hi ha prou de les criaturades d'aquest diminut! La Bruna esclafeix a riure d'histèria davant d'aquesta situació tan infantil, però no hi pot perdre gaire estona perquè quan gira el cap s'adona que el vailet ha contiuat caminant i enlloc de seguir camí enllà, s'ha endinsat per una mena de drecera que hi ha a mà esquerra i està a punt de perdre'l de vista! Sembla que el mercat no li ha produït cap efecte perquè continua imbuït en el seu món, ben aferrat al llibre de viatges submarins i monstres.

On deu ser? Com s'hagi perdut...


Continuarà... el setembre...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada