El Nadal d'un nen a Gal·les

Un conte? Una successió de records? Un poema en prosa? Estampes i postals d'un passat impertorbable?

Probablement El Nadal d'un nen a Gal·les és tot això i més. Unes poques pàgines que ens transporten al món màgic de Dylan Thomas, d'una bellesa poètica que ens captiva des del primer moment:

"Tots els Nadals rodolen cap a les dues llengües de mar, com una lluna freda i impetuosa, que corre pel cel que era el nostre carrer; i es detenen al caire mateix de les onades de voravius de gel on es glacen els peixos, i jo endinso les mans a la neu i en trec la primera cosa que hi trobo."

Molt bones festes!!!

Una mica de promoció

Pàgina de l'opuscle dels cursos de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès

Dolor de lluna

(un microconte)

Tu i només tu. Jugant amb mi a la vora del riu. L’aigua era freda. Més freda que de costum. Però no ens n’adonàvem. Ens cremaven els cossos sota el sol. Ens bullia el cap i el sexe. A ritmes inconstants, severs, i sens rumb. Tu i només tu m’ocupava cap i cos. No m’adonava de res. Jugava. Fruïa. La vida em bullia a les venes. Amb tu. Per a tu. I no hi havia res més. Fins que una nit de lluna plena et vaig veure llop. Encara no sé perquè. Encara no sé com. Em vas clavar els ullals ben endins. Vas trencar l’embruix. La ferida oberta. Dolor de lluna al cos.
Però el sol torna. Constant. Fidel. I allunya el llop que em vol retornar la lluna.

Un nou poema...

el cos ple
de sorra negra

m'enfonso

trastejo
amb el cervell
per alliberar
el neguit
sortir
de l'abisme


el mar m'engull



esgotada
em deixo endur
per descansar


l'aigua
em durà
a la riba

Des de Moçambic...

"Quan al món ja no hi havia tinta,
el poeta va fer servir la pròpia sang.
Com que no tenia paper,
va escriure damunt del propi cos.
Així va néixer la veu,
el riu ancorat en ell mateix.
Com la sang:
sense deu ni desembocadura"

Mia Couto, Un riu que es diu temps, una casa que es diu terra. Edicions 62

Senzillament, genial. Poesia i domini del llenguatge en una novel·la plena de sensibilitat ancestral. De la ploma d'un autor moçambiquès que ha estat, per a mi, tota una troballa.
Molt recomanable.

Edició lliure, sí?

Ja fa uns anys que podem publicar llibres en línia. Jo mateixa ho vaig fer el 2003 a JoEscric.com. Però calia llegir-los en pantalla. Després han vingut noves fórmules digitals. Pdf animats...

Ara, però, tot es sofistica.

Les editorials poden ser en línia i a mida de cadascú. Bubok n'és un exemple: http://www.bubok.es/ I amb un marge de benefici per a l'autor/a del 80%. Impensable en paper. Publicació gratuïta que s'imprimeix a demanda.

Algú ho ha provat?

gota a gota

gota a gota
la vida

de suor

de llàgrima



de pluja


la sal
cristal·litza

i a s s a b o r i m

elplaer

1 d'octubre de 2009 - Un dia per al record

Reportatge fotogràfic de la presentació de Suem a Barcelona.

Visualitza l'àlbum

Un primer poema...

t'esberlaré
el cos
com una magrana

en xuclaré
el nèctar
fins saciar-me


descansaré

el pairé

i seré ventríloqua
per parlar-te
a cau d'orella