dilluns, 19 de setembre de 2011

Embruix en colors [capítol 12]

[Llegeix els capítols anteriors clicant aquí, i visualitza l'àlbum aquí o bé al costat del post en les imatges que van passant]

No sabem com ni quan apareixen en un altiplà sec, gran i àrid. Busquen algun lloc on descansar perquè se senten fatigats, com si haguessin fet un llarg viatge, quan veuen un grup de girafes, amb el seu caminar amblar, senyorívol, que copen el paisatge i obliguen tothom a mirar-les i admirar-les. Fins i tot el vailet desperta dels seus somnis i deixa anar el primer so que li sentim

Uauuuuu

El veiem atònit i admirat. Imagineu els ulls d'un nen davant d'aquest espectacle. I el Biel al costat, saltant d'alegria i felicitat, tant o més fascinat que el vailet, sobretot quan veu venir, pel cantó esquerre, un grup de zebres que passegen tranquil.lament en aquesta tarda estival i s'acosten a la seva amiga girafa. Hi pot haver espectacle més bell que tenir el privilegi de contemplar la natura i la fauna en estat salvatge, primari, en el seu medi natural? A jutjar per l'expressió dels nostres protagonistes, no. Fins i tot la Bruna està estupefacta, i callada! No parla ni crida, no fos cas que espantés aquests pobres animalons. Sí? O simplement és perquè l'admiració l'ha deixada muda? És igual, sigui com sigui, nosaltres també gaudirem de l'espectacle. I del silenci!






Ja duen una bona estona de contemplació i la Bruna comença a estar-ne cansada. I preocupada. Preocupada perquè no sap com llegir el rostre del vailet. Sembla que continua admirat pel magnífic espectacle, però també embadocat. I el dubte que l'assalta és si això és bo o dolent. I davant del dubte què fem? Acció!
Acció, d'acord, però de quina mena i cap a on? Aquest lloc és molt diferent de l'altre on eren, aquí se'ls obre davant una planura llarga, llarga on no es veu res ni ningú, ni gent ni cases, només animalons menjant les escasses i esmirriades herbes del terreny. I mentre la dona està entretinguda en aquests pensaments, el Biel ja n'està fent de les seves. Increíble! Aquest noi és boig!!! A la Bruna està a punt d'agafar-li un col.lapse. S'està acostant a dos lleons! Però que no veu que se'l menjaran! Vol cridar, però no li surt la veu. I el pitjor de tot és que el vailet ha canviat el rostre atònit per un somriure que s'amplifica per moments mentre mira els lleons... Què fa? Segueix en Biel? Que no sap aquest tanoca que són animals salvatges? Ara sí que tenim un problema, i dels grossos, perquè la Bruna s'ha col.lapsat del tot i no sap què fer, com actuar; està paral.litzada. Ara és ella la que està embadocada i atontolinada.

El que no sap la Bruna és que aquests lleons ja han dinat i estan fent la digestió, per tant si no els molesten, ni s'aixecaran, que amb aquesta calor moure una cama costa horrors. No fan pas cara d'atacar, si fins i tot badallen.

El Biel sembla que vulgui anar cap al darrere dels animals. Què vol fer? Amb cara burleta i d'estar-ne maquinant una de grossa, fa un gest al vailet, com d'un nus? No! No serà això, no s'atrevirà a anusar les cues dels dos lleons! Ai mare, que ara sí que la tindrem ben muntada si ho fa!



Continuarà... dilluns vinent...


2 comentaris:

  1. Hola, Iolanda! Doncs a veure què passa amb els lleons...! Són les fotos d'aquest estiu o de l'anterior? Precioses!

    ResponElimina
  2. Ja tens la resposta al nou post d'avui!!1 ;-)
    Les fotos són de Senegal, de fa uns anys... m'alegra que t'agradin!

    ResponElimina