dilluns, 3 d’octubre de 2011

Embruix en colors [capítol 14è]

[Llegeix els capítols anteriors clicant aquí, i visualitza l'àlbum de fotos de la 2a etapa aquí o bé al costat del post en les imatges que van passant]

Aquesta terra és ben àrida. Res a veure amb l'indret on érem abans. No sé pas on ens porten aquests nois. Elefants. Però fan cara de pocs amics. Oh, no! Això és un no parar, em sembla que no podré estar tranquil·la ni un segon. Què fan ara aquests animalots amb l'aigua? Es deuen estar rentant, però amb tanta mala baba que ens estan mullant a tots! Biel, quiet al meu costat. Remuga tan com vulguis, però ja n'hem tingut prou amb l'escena dels lleons. T'avorreixes? Doncs mala sort. T'aguantes. Ei, si aquí hi ha un poble! Uf, però com hi poden viure? No hi ha gairebé cap ombra, perquè les poques acàcies que hi creixen són ben pelades, i no s'hi veu cap riu a prop. A què juguen? Al wari. Tots sota l’única ombra del poblat. I les dones? Només hi ha homes aquí, distraient-se. I criatures jugant sense ningú que les vigili. Que fresca que és, aquesta gent. Mira, en aquest trosset de camp hi ha dones cultivant. Elles treballant i ells distraient-se. Ui, i el vailet també juga? Potser sí que el traurem del seu món interior. Sembla que li posa passió, arrufa el nas si perd, i es posa molt content si guanya. Caram, quanta expressivitat que tenia amagada. Haurem d'estirar aquest fil.
 
Els pensaments de la Bruna es veuen estroncats. De cop, els envaeix una llum d'un blau fosc que no havien vist mai. Ja no hi ha sol. Una lluna estranya il•lumina l'indret, conferint-li tons de nit oberta. Hi ha un túnel que els xucla. En entrar, té aquest mateix blau fosc matisat per la llum de la lluna, però a mesura que van avançant, caient, el blau s'aclareix, es torna verd, després groc, taronja i finalment un vermell esclata i els obre a un dia esplèndid.

A la Jana se li il·lumina el rostre. Apareixen en un llac immens. No veu el final, però sí unes illetes enmig. Està encantada de la vida amb tanta aigua. En canvi el Biel no para de grunyir perquè han marxat del zoo lliure on s'estava divertint d'allò més. La Bruna, al seu torn, porta tal desconcert amb aquests canvis sobtats d'indret que ni tan sols controla el vailet. S'haurà despertat del seu letargi?


Continuarà... dilluns vinent...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada