dilluns, 27 de juny del 2011

Embruix en colors [capítol 4]

[Llegeix els capítols anteriors clicant aquí ]

L’inici de la nostra història s’esdevé en un indret amb el terra d'un marró vermellós que contraposat al verd intens de la vegetació que enlluerna descaradament, provoca una combinació calidoscòpica embriagadora. No hi ha paraules per a explicar-ho, ni bellesa més sublim. Cal ser-hi i veure-ho. El vianant queda irremeiablement cobert d’una fina capa de pols vermella en passejar-hi; quan no ple del fang de dies de pluja on ni de lluny s’ensuma un desaigüe. Però res pertorba la pau del lloc ni la calma i el saber fer a un ritme perfectament acoblat a una natura que creix lliure i serena, lluny de cap domesticació humana. Imagineu-vos aquest indret encantat, amb el sol més vermell que mai hagueu vist i on les postes agafen un aire de taronja dolça, amb unes fulles de menta i un polsim de sucre. Aquí hi tenim els nostres protagonistes.
 
Potser és aquesta llum que els ha atret fins aquí. Ningú no ho sap, forma part del misteri no resolt d'aquesta història. Però el cas és que la Bruna, el Biel i la Jana s’han trobat sota un baobab. I al costat d'aquest arbre mític hi ha el seu objectiu, un noiet de pell tan negra que sembla blava, cabell arrissat i fosc com el carbó, de complexitat més aviat dèbil i expressió simpàtica, tranquil·la i acollidora. Du ulleres discretes però evidents en aquest indret on només alguns privilegiats poden portar-ne, i llegeix. Llegir! Té entre les mans ni més ni menys que un clàssic: Vint mil llegües de viatge submarí. És un somniador. L'àvia li diu que té el cap ple de pardals. Ell considera, simplement, que necessita el seu món interior per a sobreviure. Viu envoltat de luxes, però no li agrada el que ensuma al seu voltant; si no pot fer res més enllà del castell clos dels seus pares, per alguna cosa deu ser. No té germans amb qui jugar ni amics que el facin riure. No coneix, doncs, ni l'amistat, ni el companyerisme, no entén el significat de la paraula compartir, per bé que el seu caràcter bondadós i empàtic, no ho dubteu, el podria dur a donar tot el que té a qui més ho necessiti.

La Bruna, en Biel i la Jana hi han anat per a poblar de vida el seu món interior. O potser és l'exterior? Qui ho pot saber! El cas és que són allà per ajudar el vailet somniador en el seu deambular per la vida i ensenyar-li el món més enllà de les quatre parets del jardí de roses blanques, vermelles, blaves i grogues, dels lilàs perfumadors i els ocells cantaires.

I ja els tenim a tots tres sota un baobab que alberga un vailet amb ulleres, de fesomia bondadosa, tendra i agradable, llegint Vint mil llegües de viatge submarí.

Quina no ha estat la sorpresa de tots tres en veure's, tres éssers estranys al costat d'aquest arbre de dimensions desproporcionades. Què hi fan? Sabem que hi són per a treballar plegats. Aquesta és la missió que els han encomanat. Qui? Ho desconeixem, però tampoc té més importància. El cas és que se'ls presenta una tasca ben difícil. Us ho podem ben assegurar ara, amb la perspectiva dels anys que han passat i l'esperit crític que ens permet la distància. Distància, segur? Tan se val. El cas és que l'aterratge ha estat controvertit i els inicis... ai, els inicis... no us ho podeu ni imaginar! Us ho explicaré.


Continuarà... dilluns vinent...


2 comentaris:

  1. Que bé, Iolanda! Com continuarà la història d'aquest noiet lector, curiós i somiador? I com l'ajudaran els tres benefactors?

    ResponElimina
  2. Hola guapa, doncs aniran vivint alguna que altra aventura... per terres diverses...

    ResponElimina