Sant Jordi a la ràdio

Quan has tingut una passió mai no desapareix del tot. Es queda allà, en un raconet, esperant poder tornar a treure el cap algun dia. És com un cuquet que creus que pots fer callar, dominar, perquè el veus petit, fràgil. Però la sorpresa ve quan t'adones que no és dòcil. I que de tant en tant s'entesta en remoure't les entranyes... Feia temps que no em posava darrera un micro. I fer-ho va ser un plaer. Més encara per parlar de l'ofici d'escriure i en bona companyia. A "80 grams de ràdio", a Ràdio Ciutat de Badalona.
El motiu? Sant Jordi. Un Sant Jordi ben especial i radiofònic perquè un altre programa de ràdio posava el meu nom en antena: "El violí vermell", de Catalunya Música.
Un Sant Jordi radiofònic i especial, que podeu escoltar si voleu:
- 80 grams de ràdio, Ràdio Ciutat de Badalona
- El violí vermell, Catalunya Música

Feliç Diada de Sant Jordi 2010 !!!

plouen estels
al meu cap

finestra
estrellada
a l'univers
dels sentits

Instants 2

Sol·licito el do de ser feliç. Tocaré la melodia salada que em furga les ferides. Alliberaré el fum del cervell pels talls oberts al cor. I em redimiré. En una cursa sense precedents de vísceres remogudes i òrgans que busquen el seu lloc.

En el cafè de la joventut perduda

Record d'un París romàntic, romàntic per dolorós. Passeig per un París que hem vist en pel·lícules i llegit d'altres vegades, però tenyit de personatges histriònics, estranys; estranyament entranyables. El títol ja ens ho diu tot, En el cafè de la joventut perduda. El cafè és el centre neuràlgic de la novel·la. I el que hi passa? doncs la vida d'aquesta "joventut perduda"

Patrick Modiano, "el gran novel·lista de París de la segona meitat del segle XX" ens presenta la Louki i en les gairebé 140 pàgines de la novel·la assistim a la vida d'aquesta dona aparentment feble i estranya. Ens descriu els llocs per on passa, la gent amb qui es relaciona, i poc a poc, com un trencaclosques, anem muntant les pecees de la seva vida.

Modiano es posa a la pell de diferents personatges i així, és una sorpresa saber en cada, diguem-ne capítol, qui serà la veu narrativa.

Per a mi ha estat una descoberta. Espero que per a vosaltres també.

Patrick Modiano, En el cafè de la joventut perduda, Proa, 2008.

Trobar el nus

trobar el nus
que em desfà
el jo

i assaborir
la vida

amb gust
de maduixa
dolça
i aromàtica

Instants 1

Tristesa d'infant en un rostre adult. Et reconeixes ben viva quan et palpes el rostre.  Però aquest esquinç de sol ixent t'aboca a l'abisme d'un mar sense fons, negre i pudent com la gola d'un llop. Recuperes el senderi en un esforç sense precedents per redreçar la vida. Un cop a port, et tornes a llençar. Per viure.

Estrip

reconec el rostre
que em mossega

no en veig el cor

llepolia que
m'amanyaga el cos
per uns instants

i m ' e  s   t    r     i      p          a

de dalt
    a
    baix

talment un xai
a punt d'esquarterar

EL vol de l'ibis roig

La poesia no és només en vers, i aquest llibre ho demostra.

Un cop més, tenim el plaer de poder assaborir una novel·la basada en l'amor a les paraules, en la seva necessitat, el seu caràcter curatiu i psicològic. És la història d'un Sherezade brasiler que no sap llegir però sí explicar històries que ajuden a viure:

"fa molt de temps que la Irene sap que n'hi ha prou amb fer un pas, que l'altre món és allà mateix, però vol quedar-se un dia més, vol sentir les històries que l'home li dóna de franc, encara que no ho senti tot, encara que de vegades faci una becaina, ¡aquesta veu li fa tant bé!"

Atrapada

en una nit
de sol en blanc
recullo estels
i els sembro

atrapada
pels colors
que desafien
la fosca
em deixo endur
vers noséon
i em converteixo
en somriure